JUDITH

Ets com la lluna

que reposa d'amunt del cel.

amb cabells negres com la nit

i ulls verd com l'infinit.

Com un ocellet, ets el meu riure

que s'en enfot de tot

perque sap que té un niu

amb palleta calenta

que li dóna amor.

Les teves manetes tan xiques,

son com flors al vent

que tot ho agafen

perquè tot és bonic.

Bonic com la teva carona

tan neta i tan dolça,

que em roba el cor cuan riu

i m'acongoge quan plora.

Com un xic de melodiés

es aquest crit que deixes anar

cuan ets feliç per qualssevol tonteria

o protestes per marraneria.

Com la molsa al riu, t'agafes a mí

i com la rosa t'engronxes

cuan vols venir.

Com l'eura del bosc t'enfiles amunt

amb aquesta cara tan dolça

i les teves mans obertes d'orgull.

Ets el meu alè,

el trò i el llamp que em fan adormir.

Ets com la puja fresca i agraïda,

que mulla el meu viure,

que omple els dies i les nits,

que visc pendent de tú

i nessesito que m'estimis

amb gestos i plors.

Que em demanis que no et deixi

que t'agafi

perque tú i jo

som com una guitarra,

que la fusta no sòna, si no té les cordes.

t'estimo.

ESTHER