NIIT FREDA D'ABRIL

Nº1

NIT FREDA D’ABRIL

Nit freda d'abril

nit de primavera

la lluna vol sortir

i el vent l'empeny.

Els estels fan cua

volen ser els primers

volen donar la llum i la llum es va perdent.

La foscor omple l'habitació
la son va caient
i la nit es vesteix de negre.

De sopte, un soroll respira,
desvetllant el teu alè,
ballen ombres de qualsevol racó,
un goteig interminable
repica el seu so,
l'aigua corre
i la vida s'en va.

Els ulls s'acluquen
les mans s'enllaçen,
el silenci s´ageu
serè i tranquil.

El rellotge s'ha aturat,
vol donar l'hora
però de les quatre no pot passar.

Les mirades es creuen,
els ulls es neguen.
Un crit sort i frenètic
s'escapa desesperat
repicant contra les parets.

Llençols blancs com la neu
envoltan la foscor;
serenitat i desesperació
es donen la mà
i s'ageuen en un racó.

La lluna està vigilant
sap que s'entindrá d'anar. 

Recollirà els seus estels,
tendre com una mare,
s'endurá també
els minuts del rellotge
que badallan adormits.

Obrirá les finestres
perquè el vent també vol passar,
en diran adéu....,demà tornarem
pero ja no hi serem,
haurem marxat,
més sols.....més abatuts.

Tornarem a casa, pero no tots,
tu t'en hauras anat

amb la lluna i els estels;

El vent t'ajudarà

a pujar lleuger com un ocell.

i nosaltres marxarem

per un camí sombreijat d'arbres.

Mentrestant, el sol obrirá el seu lleçol

il.luminarà la nostra ciutat,

que estarà més buida i més trista,

i després ja no s'enrecordarà

de que tú...

amb la lluna t'en vas anar.

Adéu pare.

1992